Després
d’any i mig amb el blog en “standby” avui m’he decidit a tornar-hi. Durant
aquests 18 mesos no he abandonat del tot l’escalada però gairebé. De fet, crec
que podria contar amb els dits d’una mà els dies dedicats a l’escalada. Els
motius d’aquesta desconnexió han estat bàsicament tres: la paternitat, una
visita al “taller de reparacions” per guarir velles ferides de guerra, i
sobretot la mandra de tornar-hi quan saps que en fer-ho hauràs de tornar a
començar pràcticament de zero, bé en el cas de l’escalada seria més correcte
dir de cinquè!
Però com que no hi ha mal que per bé no
vingui, el nostre patètic estat de forma ens permet ara visitar sectors
desconeguts per nosaltres, que en el seu moment vam descartar perquè totes les
vies eren massa fàcils. Jo, home previsor, ja sabia que tard o d’hora arribaria
el dia en que aquests sectors ens farien servei i els tenia ben guardadets a la
memòria.
El primer del que us parlaré és el Sot de la Guillota , també anomenat
en altres llocs, com per exemple la guia “Barcelona i alrededores", Sot del
Torn. Més concretament el sector Totxo del Pi. Es tracta d’una zona força
antiga situada en una vall paral·lela al nord del més conegut Sot del Bac, al
municipi de Tagamanent. Últimament però aquest sector ha sofert un “restyling”
i la majoria de les seves vies s’han reequipat amb parabolts i se n’han obert
de noves. És un sector d’interés local, però força vàlid per passar un matí
d’hivern o una tarda d’estiu ben entretinguts. El peu de via i l’accés són molt
còmodes i la seva quinzena de vies estan ben repartides entre el IV i el 6c.
Tot i que sobre el paper predomina el V-6a, el grau és força de la “vella
escola” i crec que a la majoria de vies no els quedaria malament un o dos
“plusos”. De totes maneres no em feu massa cas perquè com he dit abans el
nostre estat de forma és bastant lamentable.
El sector Totxo del pi vist des de l'esquerra i de des de la dreta.
Ens
acompanya en aquest retorn la
Xènia i animant el peu de via el Roc. El matí va tenir la
seva dosi de suspens ja que en arribar a l’aparcament, a les 11, el termòmetre
encara marcava 0º i bufava un ventet ben gelat. Per sort, el sector queda ben
arrecerat i ben assolellat i la cosa va millorar molt.
El menú del
dia va ser:
-
Greenpeace, V+, 18m. (***). Segurament la via més interessant i variada de les
que vam fer. L’entrada és força explosiva i t’agafa fred, però de seguida
suavitza fins arribar sota un sostre fissurat que es supera per la dreta.
-Amnistia,
V+, 18m. (**). Característiques similars a l’anterior, però sense el sostre.
-Castell de
cartes, IV, 15m. (*). Seria una bona via de fissures ben cantelludes si no fos
per dos inconvenients. Té una repisa que trenca molt la continuïtat i justament
en aquesta repisa la roca està força fragmentada.
-Esquerda
del Pi, 6a, 18m. (**). Té bona pinta des de baix. Placa ben vertical on vas
aprofitant els generosos cantos que et va oferint una fissura que pràcticament
la ressegueix fins dalt. Atenció perquè tot i que la nova ressenya diu
parabolts només el primer ho és. La resta són espits força deteriorats. Tampoc
em va convèncer massa la ubicació de la reunió.
La masia abandonada de Can Fàbrega, punt recomanat per aparcar.
Abans
d’acabar algunes consideracions o informacions útils:
-L’accés
més recomanable s’efectua per un caminet que neix a mà esquerra de la pista (en
sentit descendent) uns 100
metres més avall del lloc d’aparcament explicat a la guia.
Aquest camí pràcticament pla ens deixa a peu de via en 2 minutets.
-La via
Amnistia va paral·lela a la
Greepeace i té reunió pròpia (la ressenya la marca en
diagonal i anant a buscar la R
de Greenpeace).
-Com ja he
comentat abans la via Esquerda del pi no està equipada amb parabolts sinó amb
espits força deteriorats, especialment la tercera txapa.
-Les
ressenyes les he tret d’aquest blog.
Roc al solàrium
3 comentaris:
Molt be Pere, traïent la pols al blog ! rovellat, rovellat, hahaha, ja veuràs com en no res tornes a la forma d'abans i potser amb mes força
Me l'apunto aquest sector per anar recuperant.
Ui Jaume gràcies! Ets molt optimista. Jo em conformo en poder anar sortint de tant en tant i no només a escalar sinó també btt, excursionetes amb la família, caçar bolets, etz...Així que em sembla que l'"era del 7a" ja és història. Canvi de paradigma, jejeje
Bones,
s'aparca a Can Fàbrega? Si arriba bé en cotxe o cal pujar a peu?
Publica un comentari a l'entrada