SARDENYA 1: INTRODUCCIÓ

Escalant a Casarotto (Capo Caccia, l'Alguer)

Com cada any uns mesos abans de l’estiu comencen les divagacions sobre possibles destins de vacances. Aquest any el “brain storming” va ser considerable, perquè cada setmana ens venia una idea diferent, però cap ens acabava de convèncer: Croàcia, Astúries, Àustria, Dolomites, Cavallers, Benasque, Finale-Ligure, Sardenya...que si massa lluny, que si massa a prop, que si massa calor... Al final la decisió va ser Sardenya, una aposta doblement arriscada, ja que aquesta illa té força fama de molta calor a l’estiu, i per altra banda perquè ja hi havíem anat la Setmana Santa del 2006 i no vam quedar gaire contents del viatge. En aquella ocasió vam cometre una sèrie d’errors organitzatius que ara no venen al cas, però vam quedar amb la sensació que Sardenya es mereixia una segona oportunitat. La campanya d’ofertes de Grimaldi Lines ens va acabar de fer decidir.

Sardenya en estat pur; mar i muntanya. D'esquerra a dreta i de dalt a baix: Platja de la Pelosa (Stintino), Punta Giradili (Baunei), Jerzu, costa a Pedra Longa (Baunei).

 ...i pobles: Santissima Trinità di Saccargia, murals a Loceri, Ulassai i l'Alguer.

 El pla era simple: l’experiència viscuda el 2006 ens va ensenyar que l’orografia sarda i les carreteres són molt complexes, l’illa és molt gran i hi ha centenars de zones d’escalada. Aquest cop, ens limitaríem a establir 3 camps base reduint el màxim possible els dies perduts per desplaçaments. Anar-hi a l’estiu també té l’avantatge que es redueixen molt les zones on és possible escalar.

El principal camp base fou Lanusei, capital de la Província d’Ogliastra. Aquí vam estar-hi 11 nits allotjats a l’alberg de joventut (gràcies Pol i Gemma per recomanar-nos-el, vam estar molt bé!). Aquest és un punt estratègic a mig camí entre les muntanyes interiors del Gennargentu i les serralades costaneres del Supramonte de Baunei, les dues zones que concentren les millors zones d’escalada per l’estiu.

El segon camp base fou el càmping Cala Gonone: 5 dies de perfecta combinació mar i muntanya en una de les costes més salvatges i espectaculars de la Mediterrània.

Finalment i tenint en compte que havíem d’agafar el ferry a Porto Torres vam estar 3 nits al càmping Golfo dell’Asinara, aprofitant per visitar també un parell de bones zones d’escalada al nord de l’illa.

En total 19 dies de molta escalada (13 dies!), força mar, alguna excursió “xirucaire” i alguna altra de “comercial”.

Excursió "xirucaire" a Cala Goloritzè.

Excursió "comercial" amb vaixell pel Golfo di Orosei.

Excursions i visites "culturals" als típics assentaments nuraghics:

Nuraghe de Santu Antine, Nuraghe de Serbissi, menhirs i "Tomba di geganti" a Tortolì.

La sorpresa més agradable del viatge va ser gaudir de temperatures molt bones per l’escalada: uns 25ºC de mitjana (algun pic de 29 ºC i algun altre de 20 ºC on la jaqueta no feia nosa per assegurar). Això si, escollint molt bé les zones i les franges horàries.

Totes les zones visitades apareixen a la nova edició de la bíblia escaladora de Sardenya: “Pietra di Luna” (5ena edició, 2011).

En els propers posts intentaré anar-vos explicant els sectors visitats.

Típica fauna "domestico-salvatge"