Últim post dedicat a les passades vacances nadalenques per terres valencianes. En aquest us parlaré de Bellús. Una tranquil·la escola situada també a la Vall del riu Albaida, com Aventador. De fet l’escola de Bellús la podríem dividir en dues zones ben diferenciades: la Cova Pechina i el Barranc Fondo. La primera està orientada al nord-oest i per tant no hi vam escalar; és un sector millor per èpoques més caloroses. La segona, el Barranc Fondo, sí que és 100% sud i té una peculiaritat que la fa especial: està completament camuflada dins d’una petita i tranquil·la vall i no la veiem fins que pràcticament no hi som. I això que és un cingle de gairebé un quilòmetre de longitud amb alçades variables entre 10 i 20 metres de calcari excel·lent. Combina zones de placa lliseta d’escalada tècnica amb altres de desplom i bona presa d’escalada més atlètica. Personalment em va agradar força, però no la vaig poder gaudir del tot, perquè el dia abans m’havia fet un tall considerable a un dit escalant a Aventador.
De passeig per la Cova Pechina i vista general del Barranc Fondo.
FITXA DE L’ESCOLA:
· Nombre de vies: Unes 200, entre Cova Pechina, Barranc Fondo i unes noves zones just en front d’Aventador.
· Orientació: sud al Barranc Fondo i nord-oest a Cova Pechina.
· Aproximació: 15 minuts pel Barranc Fondo i 1 minut per la Cova Pechina.
· Roca: Calcari amb força matisos: des de slabs ben finets a desploms amb xorreres, passant per plaques de forats i regletes.
· Graus: Tots entre V+ i 7b (només un parell de vuitens a la Cova Pechina), amb predomini del 6b-6c
· Ressenya:
aquí i aquí· Nombre de vies: Unes 200, entre Cova Pechina, Barranc Fondo i unes noves zones just en front d’Aventador.
· Orientació: sud al Barranc Fondo i nord-oest a Cova Pechina.
· Aproximació: 15 minuts pel Barranc Fondo i 1 minut per la Cova Pechina.
· Roca: Calcari amb força matisos: des de slabs ben finets a desploms amb xorreres, passant per plaques de forats i regletes.
· Graus: Tots entre V+ i 7b (només un parell de vuitens a la Cova Pechina), amb predomini del 6b-6c
· Ressenya:
EL MILLOR:
· Tranquil·litat.
· Diversitat d’estils en les vies.
· La qualitat de la roca.
EL PITJOR:
· Algunes vies molt curtes i explosives.
· Absència de vies en els dos extrems de dificultat (ni cinquens, ni vuitens).
Pol a Pistacho (6b)
LES VIES REALITZADES (02/01/2009):
· Airbag, V, 9m, (*). Petit cinquè testimonial. Vertical i bona roca.
· JB, V+, 9m, (*). Idem. Les monto totes dues per la Nesa, que al final decideix fer-les de primera. Jo ja veig que el dit esberlat em fotrà el dia enlaire!
· Amors, V+, 15m, (**). Busca el terreny més fàcil per una mena de canal poc definida enmig d’una placa força vertical.
· El pastisset, 6a, 16m, (**). Placa vertical de bona presa amb un curiós forat/cova a mitja via.
· Momo, 6b+, 16m, (**). Placa vertical molt més “nyapera”a la dreta del forat/cova. Definitivament el dit em fa veure les estrelles i no encadeno...i plego!
Gemma a Trance (6c)
Bé, gràcies per la paciència als qui hagueu seguit tots aquests “posts valencians” i espero que a algú li facin servei algun dia.